Mo Yan, Premio Nobel de Literatura
Traducción del chino de Blas Piñero Martínez
Una novela de amor prohibido en tiempos de agitación política y social, impregnada de un profundo erotismo transgresor.
El cultivo y manufacturación del algodón tuvo inesperadamente un impacto enorme en cómo la mujer era considerada en China: el algodón empoderó su figura. La equivalencia entre la mujer y el algodón adquiere en la obra algo más que un simbolismo de fondo: crea y estructura el núcleo de un intenso drama.
La zona rural donde se ha instalado la pequeña planta transformadora de algodón se convierte en un microcosmos donde toda la China de la época está representada, y la joven protagonista, Fang Biyu, en el símbolo de la mujer china. El algodón como alegoría de la feminidad obedece también al ciclo de la menstruación (un ciclo lunar) que caracteriza a la mujer, ya que la protección sanitaria utilizada por las mujeres chinas durante sus periodos estaba hecha de ese material.
A través de un enfoque autobiográfico y de una estética carnavalesca y trágica al mismo tiempo, Mo Yan aborda la pérdida de la inocencia y el rito del paso a la edad adulta.
Nascut el 1955 a la província de Shandong, en una família de grangers, Mo Yan va deixar d'anar a l'escola durant la Revolució Cultural per passar a treballar en una refineria de petroli. Amb vint anys es va unir a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble i va començar a escriure quan encara era un soldat, l'any 1981. Tres anys més tard, se li va assignar una plaça de professor al Departament de Literatura de l'Acadèmia Cultural de l'Exèrcit. Mo Yan es va fer cèlebre gràcies a l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la Sorgo roig (1987), realitzada pel director Zhang Yimou. Influït per la crítica política de Lu Xun i el realisme màgic de García Márquez, Mo Yan és el novel·lista més elogiat i premiat d'una generació d'escriptors sorgida a mitja dècada dels vuitanta que retrata els costums i mites de la Xina rural.
