1. **Persecución de brujas en Occidente**
Descubre la historia de la caza de brujas que condenó a miles de mujeres a la hoguera en los siglos XV-XVII.
2. **Etnografía de la caza de brujas**
Sumérgete en la obra que combina historiografía y literatura para desentrañar la violencia inquisitorial y patriarcal.
3. **Sabiduría femenina en la Edad Media**
Explora cómo las mujeres cultivaban una sabiduría amenazada por la persecución de brujas en la Modernidad europea.
4. **Denuncia visionaria de la violencia inquisitorial**
Descubre la primera obra de etnografía moderna que revela la violencia patriarcal en la caza de brujas.
5. **Archivos históricos de la persecución de brujas**
Viaja a través de crónicas y actas judiciales para comprender la impactante historia de miles de mujeres condenadas.
6. **Impacto de la persecución en la Modernidad**
Conoce cómo la caza de brujas influyó en la construcción de la Europa moderna, según este ensayo-novela revolucionario.
En este ensayo que es también una novela extraordinaria, el historiador revolucionario Jules Michelet (1798-1874) desentierra de los archivos la historia de la persecución más letal que se haya llevado a cabo en Occidente contra las mujeres: la caza de brujas que entre los siglos XV y XVII condenó a decenas de miles de mujeres a la hoguera y que trató de erradicar una sabiduría pacientemente cultivada por ellas a lo largo de la Edad Media. Michelet entreteje su historia a partir de crónicas, actas judiciales y documentos de archivo, en el límite de la historiografía y la literatura, en lo que se ha considerado la primera obra de etnografía moderna y que constituye una denuncia visionaria de la violencia inquisitorial y patriarcal que fundó la Modernidad europea.
Nascut el 1798 a París, en una família modesta i poc donada a la religió, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctorà en lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia i dhistòria a lÉcole Normale Supérieure, va substituir Guizot a la càtedra dhistòria moderna de la Sorbona i fou professor dhistòria i de moral al Collège de France, don va ser expulsat definitivament el 1851 per les seves idees anticlericals i subversives. També tingué algun càrrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secció dhistòria a instàncies de Guizot. Mort a Ieras el 1874, avui és considerat un dels millors historiadors de França i un escriptor destacat del moviment romàntic. Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quan ja havia publicat tots els volums de la seva Histoire de la Révolution Française, tretze dels disset volums de lobra Histoire de France i altres títols, entre els quals cal destacar LOiseau (1856), LInsecte (1857), LAmour (1858), La Femme (1859) i La Mer (1961). Va escriure La bruixa força ràpidament, ja que lobra es publicà el 1862 en unes condicions bastant atzaroses.