Bajo el título de uno de ellos, La balada del café triste, se agrupan en este libro varios de los relatos más significativos de la singular y sutil narrativa de Carson McCullers, que han accedido ya a la consideración de clásicos de la moderna literatura norteamericana y constituyen incursiones en la silenciosa, secreta y sagrada intimidad del alma de sus personajes. Narrados con un prodigioso sentido de la construcción, los relatos de Carson McCullers alcanzan una resonancia interior que va mucho más allá de su sencilla y directa observación de la realidad. El mundo punzante, desesperanzado y profundamente poético de Carson McCullers constituye, en palabras de Edith Sitwell el legado de «una escritora trascendental».
Carson McCullers (1917-1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Revelació literària a vint-i-tres anys gràcies a la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (labutxaca, 2007), Carson McCullers va escriure, a més, tres altres novel·les, un recull de contes, alguns articles i una autobiografia inacabada.
