Molta gent es pensa que l'escriptor humorístic és aquell que fa riure, però la cosa no és tan senzilla, ja que, com diu l'autor, «no s'ha de confondre l'esperit còmic, la ironia, la sàtira amb l'humorisme». No ens ha de sorprendre, doncs, que Joseph Addison -el fundador del mític diari The Spectator- assegurés que era més fàcil dir allò que l'humor no és que no pas dir el que és. Amb aquest llibre, imprescindible per a entendre la seva obra i bona part de la millor literatura de totes les èpoques, Pirandello desfà malentesos i generalitzacions simplistes, i, blasmant els efectes mortífers de la retòrica i la tradició, fa nova llum sobre la babilònica confusió que hi ha hagut en la interpretació de l'humorisme.
Luigi Pirandello (Agrigento, 1867-Roma, 1936) es uno de los grandes maestros de la literatura universal. Escritor, dramaturgo y narrador innovador, lúcido analista de la múltiple y cambiante identidad humana, supo aunar con inigualable destreza arte y vida, operando una auténtica revolución artística que dejó tras de sí una obra tan copiosa como irreemplazable. En Acantilado ha aparecido ya el libro de relatos La tragedia de un personaje (1922) y Uno, ninguno y cien mil (2004).
