Aquest llibre recull els textos, inèdits fins ara en la seva versió impresa, d'un acte que va tenir Josep Benet com a figura central. El 25 d'abril de 2000 li va ser lliurada la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la més alta distinció del govern català, en reconeixement a «la seva activitat de resistència política i cultural a la postguerra», com a advocat defensor de «nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes» i com a fundador, entre altres, de l'Assemblea de Catalunya, tal com es fa constar en el Decret que li atorga l'esmentada Medalla d'Or. Un decret signat pel president Jordi Pujol, qui havia estat sotmès a una moció de censura presentada pel mateix Josep Benet amb el suport del PSUC el 1982.
En els textos que presentem, sobretot en el discurs d'acceptació de la Medalla per part de Josep Benet, trobem una reflexió sobre la seva actuació cívica i política durant els temps difícils del franquisme, però també mostres del seu permanent esperit crític a l'hora d'analitzar la Catalunya del moment. Aquest text es pot considerar, doncs, com una de les últimes grans lliçons públiques de Josep Benet, que traspua optimisme ja que, si bé reconeix que hi ha intel·lectuals «que estan fent de la provocació, professió», ens invita a «avançar encertadament cap al futur en aquest segle XXI».
