Sis estius, una infinitat de plantes i la mirada curiosa dun jardiner: Rodoreda construeix una de les seves novel·les més diàfanes i belles, plena de nostàlgia, amors efímers i llum.
A través dels ulls dun vell jardiner, testimoni silenciós i observador, descobrim durant sis estius la vida duna família burgesa en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, el jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota lalegria coven realitats dures que no respecten res, ni rics ni pobres: el fracàs de lamor i la cruesa de linstint de supervivència. Un bell retrat de la decadència dun món.
Un clàssic de la literatura catalana, amb un postfaci de Roser Porta.
Mercè Rodoreda, principal autora de la narrativa contemporánea en lengua catalana, nació en Barcelona en 1908. Tras la guerra civil, se exilió primero en Francia y luego en Ginebra, regresando a Cataluña en 1979. Murió en Girona en 1983.
En 1938 obtuvo el Premio Crexells con su novela Aloma, de la que aparecería una edición revisada por su autora en 1969. Posteriormente publicó los volúmenes de relatos Vint-i-dos contes (Premio Victor Català 1958), Mi Cristina y otros cuentos (1967) y Viajes y flores (1980), y las novelas La plaza del Diamante (1962) -el mayor éxito de la narrativa catalana contemporánea-, La calle de las Camelias (1966), por la que obtuvo el Premi Sant Jordi, el de la Crítica y el Ramon Llull, Jardín junto al mar (1967), Cuánta, cuánta guerra... (1980) y las novelas póstumas La muerte
y la primavera (Seix Barral, 1986) e Isabel y Maria (Seix Barral, 1992). En 1980 recibió el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Sus obras se han traducido a más de veinte lenguas.