COETZEE, J.M. / GARCÍA REYES, ALEJANDRO
Foe, la novela más breve de Coetzee, es una obra maestra y así lo han señalado muchos críticos y escritores. Escrita en plena efervescencia de los estudios sobre intertextualidad, es junto con El loro de Flaubert, de Julian Barnes, El paciente inglés, de Michael Ondaatje, o Hijos de la medianoche, de Salman Rushdie, un magnífico ejemplo de cómo un texto clásico se toma como pretexto para construir una novela llena de referencias. La narradora de Foe es Susan Barton, una mujer que tras sobrevivir a un naufragio y convivir en una isla desierta con Robinson Crusoe y su esclavo mudo, Viernes, regresa a Londres con la firme intención de que el eminente escritor Daniel Foe novele lo acontecido en la isla. La reescritura del clásico de Daniel Defoe da voz a una nueva versión de la historia. La evolución del personaje central, la narración epistolar que constituye gran parte del libro y el suspense propio de la trama, hacen de Foe una novela ambiciosa y original.
J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) va estudiar ciències informàtiques i filologia a Sud-àfrica i als Estats Units. La seva primera novel·la va ser Dusklands, seguida d'In the Heart of the Country, que va guanyar el premi literari més important de Sud-àfrica, el CNA. És autor també d'Esperant els bàrbars -guardonada amb el CNA, el Geoffrey Faber Memorial Prize i el James Tait Black Memorial Prize-, Vida i època de Michael K (Booker Prize i Prix Étranger Fémina), The Master of Petersburg, Les vides dels animals, Desgràcia (Booker Prize), L'edat de ferro (Premi Llibreter 2003), Elizabeth Costello, Foe i Home lent, i és autor dels llibres de memòries Infantesa: Escenes de la vida a províncies i Joventut. A J. M. Coetzee li van concedir el Jerusalem Prize l'any 1987, el Lannan de Ficció el 1998 i, el 2003, el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a una llarga trajectòria d'una qualitat literària indiscutible.
