MARAGALL, JOAN / UNAMUNO, MIGUEL DE
Miguel de Unamuno, nacido en Bilbao enseptiembre de 1964 y fallecido en Salamanca el 31 de diciembre de 1936, es un escritor y filósofo perteneciente a la Generación del 98, conocido por obras tan destacadas como Paz en la guerra (1897), Niebla (1914) o La tía Tula (1921). Sus colaboraciones en la revista La España Moderna a partir de 1895 suscitaron gran interés en el grupo de intelectuales barceloneses integrado por José Soler i Miquel, Pere Corominas o Jaume Brossa, a través de los cuales conoció a Maragall, a quien el propio Unamuno habría de definir como un «joven escritor, devoto y traductor de Goethe, que publica excelentes poesías».
<b>Joan Maragall i Gorina </b>(Barcelona 1860-1911) és la figura intel·lectual més sòlida del Modernisme. Ho va ser com a poeta i com a pensador, i amb projecció entre la burgesia. Va intervenir en la vida pública amb responsabilitats ciutadanes, va mostrar preocupació per la llengua i compromís amb el país. Amb la seva poesia va crear un imaginari nacionalista (el comte Arnau, Joan Garí, Serrallonga) i va dotar d'himnes el país (Cant de la Senyera, L'Empordà). A més de poesia, també va escriure assaig d'interès ideològic, cultural i polític i va desenvolupar una gran tasca com a traductor.
