CAPDEVILA, LLORENÇ
Maig de 1929. Un jove fotògraf francès, Pascal Danglà, arriba a Barcelona per cobrir la inauguració de l'Exposició Universal. A la ciutat, oberta en canal per centenars d'obres públiques, hi retroba una amiga d'infància, la Lilian, promesa d'un dels periodistes més coneguts i polèmics de la ciutat, Josep M. Planes. A través d'ells entrarà en contacte amb les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, i coneixerà intel·lectuals, periodistes, polítics i sindicalistes en un moment clau de la història del país: els mesos previs a l'esclat republicà de l'abril de 1931. La successió de fets, les nits boges de la ciutat i la fiblada de l'amor retindran Pascal Danglà més temps que no es pensava.Enmig d'una realitat prou coneguda, aquest personatge, invenció dels guionistes de la sèrie homònima de TV3, Joan Gallifa i Núria Castejón, s'erigeix en testimoni privilegiat d'uns anys excepcionals, i ret homenatge als fotoperiodistes que, a principis dels anys 30, van revolucionar les publicacions periòdiques a Catalunya.
Llorenç Capdevila (Alpicat, el Segrià 1969) és llicenciat en Filologia Catalana i treballa de professor a Manresa, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació comarcals, com Regió 7. Conreador del gènere històric, ha publicat les novel·les El color del crepuscle (premi Leandre Colomer 2001), O rei o res! i Ànima de llop (premi El Lector de L'Odissea 2004), ambientades a l'edat mitjana. A més, és autor de Serrallonga, l'últim bandoler (2006), una biografia novel·lada del contradictori proscrit Joan Sala i Serrallonga, com també de diverses novel·les juvenils.
