Elizabeth Costello es una reconocida novelista australiana cuya dilatada vida se nos revela a través de una ingeniosa serie de ocho conferencias. Desde el discurso de aceptación de un premio en una facultad de letras de Nueva Inglaterra y una conferencia sobre el mal celebrada en Amsterdam, hasta una lectura del poeta Robert Duncan plena de alusiones sexuales, Coetzee conduce al lector inexorablemente hacia un final que, como es habitual en este autor, nos impulsa a la reflexión más profunda. Fruto de una imaginación vívida y escrita en una prosa certera, Elizabeth Costello es, en apariencia, la historia de una mujer en su faceta de madre, hermana, amante y escritora. Pero es también una incisiva y cautivadora meditación sobre la esencia de narrar historias, y una defensa de la necesidad de ponerse en lugar del otro para comprender que la humanidad es única. Solo un escritor de la talla de Coetzee puede llevar a cabo dicha tarea.
J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) va estudiar ciències informàtiques i filologia a Sud-àfrica i als Estats Units. La seva primera novel·la va ser Dusklands, seguida d'In the Heart of the Country, que va guanyar el premi literari més important de Sud-àfrica, el CNA. És autor també d'Esperant els bàrbars -guardonada amb el CNA, el Geoffrey Faber Memorial Prize i el James Tait Black Memorial Prize-, Vida i època de Michael K (Booker Prize i Prix Étranger Fémina), The Master of Petersburg, Les vides dels animals, Desgràcia (Booker Prize), L'edat de ferro (Premi Llibreter 2003), Elizabeth Costello, Foe i Home lent, i és autor dels llibres de memòries Infantesa: Escenes de la vida a províncies i Joventut. A J. M. Coetzee li van concedir el Jerusalem Prize l'any 1987, el Lannan de Ficció el 1998 i, el 2003, el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a una llarga trajectòria d'una qualitat literària indiscutible.
