CASAJUANA, CARLES
Recuperant els personatges de L'últim home que parlava català, Carles Casajuana ens presenta la història de la redacció d'un assaig sobre la qüestió i la identitat catalana. Ramon Balaguer, director de la col·lecció d'assaig d'una important editorial, encarrega al seu antic company de pis i escriptor Miquel Rovira el projecte d'escriure una obra de no ficció sobre els catalans. L'encàrrec és el fil conductor de la novel·la: l'editor vol un llibre divertit amb gràcia, però l'autor creu que la situació de Catalunya no fa cap gràcia i no serà fàcil, una vegada més, posar-se d'acord.
Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) és escriptor i diplomàtic, professió que exerceix des de fa més de trenta anys. Autor de l'assaig Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (1996), té una valorada trajectòria novel·lística, que integren les obres Tap d'escopeta (1987), Bondage (1989), La puresa del porc (1990), Punt de fuga (1992), Esperit d'evasió (1998), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005) i L'últim home que parlava català (Premi Ramon Llull, 2009), Un escànsol sense impotància (2011). També és autor d'assaig Pla i Nietzsche:afinitats i coincidències (1996)
