Los tratados de Utrecht-Rastatt, que ponían fin a la Guerra de Sucesión de España, tuvieron graves consecuencias para la monarquía y para el imperio. Unas consecuencias que analizan en este volumen un conjunto de especialistas que nos muestran el nuevo equilibrio de una Europa cuya historia, nos dice el profesor Bély, de la Universidad París-Sorbona, se desarrollaba «alrededor de las familias de príncipes y princesas». Un escenario en que seguimos el reparto de los territorios de la monarquía, la crisis del sistema de comercio con las Indias, la suerte de los exiliados que formaron el «partido español» en la corte de Viena o los intentos por remediar las pérdidas de Utrecht con los fantásticos planes de Alberoni, que acabaron en una nueva derrota. Cuestiones demasiado olvidadas, que nos ofrecen claves indispensables para entender las luces y las sombras de la España del siglo XVIII.
Joaquim Albareda Salvadó (Manlleu, 1957), catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Autor, entre altres treballs, d'Els catalans i Felip V (1993. IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials), Escrits polítics del segle XVIII (vol.1, 1996), La guerra de Successió i l¿Onze de Setembre (2000), Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (2002) i El cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (2005). Ha dirigit el volum V de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer, director, 1995), "Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII", Història de la Catalunya moderna (1999, amb Pere Gifre), i ha coordinat els llibres col·lectius Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (2001) i Una relació difícil. Catalunya i l'Espanya moderna (segles XVII-XXI) (2007). Recentment ha publicat Le guerra de Sucesión (1700-1714), Crítica, Barcelona (2010) i ha dirigit l'obra col·lectiva Catalunya, nació d'Europa, Encicloèdia Catalana, Barcelona (2013).
