SGARDOLI,GUIDO / MACCHIAVELLO, ENRICO (Ilustración)
Esta es la historia de Max. De hecho, es mucho más que eso, es el diario de Max. Un diario que te sorprenderá y hará reír, pero con el que, además, descubrirás realmente qué es el coraje. Uno se puede poner una capa y jugar a tener superpoderes, pero yo sé cuáles son los superpoderes de verdad: la amistad, la inteligencia, la imaginación, la diversidad. ¡Tú eres el superpoder!
Qui és Guido Sgardoli? Vaig néixer l'any..., bé, ja fa uns quants anys, no cal que ens posem a comptar. L'important que heu de saber és que vaig començar dibuixant còmics, quan encara no sabia escriure (ni llegir). Als cinc anys dibuixava com un nen de deu i era l'orgull de la mestra de l'escola. Als vuit anys, també dibuixava com un nen de deu i encara era l'orgull de la senyoreta. Després em vaig adonar que, tot i que ja havia fet deu anys, seguia dibuixant com un nen de deu anys i ja no era l'orgull de ningú (excepte dels meus pares). O sigui que em vaig passar a les històries, les que no porten dibuixos, les que estan fetes només de paraules. I em va anar decididament millor. Fins avui he publicat uns seixanta llibres, per a totes les edats i per a tots els gustos, i encara no me n'han passat les ganes. M'han donat premis i alguna de les meves històries l'han llegit nois i noies que viuen en altres països i parlen altres llengües. Una gran satisfacció per a algú que dibuixa com un nen de deu anys, oi? Com que em sobrava una mica de temps, em vaig llicenciar en Veterinària, que sempre va bé. Els còmics van passar a ser una de les meves grans passions. I, parlant de còmics, us deveu preguntar per què, si dibuixo com un nen de deu anys, no he fet jo mateix les vinyetes de Dragon Boy. Lògic, perquè Enrico Macchiavello és molt però molt més bo que jo! PD: aquesta és la meva pàgina: www.guidosgardoli.it
