Una obra polifònica que mostra els horitzons del diàleg entre ciència i religió.
El diàleg entre ciència i religió és una frontera del coneixement especialment activa
en l'actualitat. En un temps en què l'avenç científic i tecnològic obre noves
perspectives en la manera de percebre el món i la vida, les preguntes i les vivències de fons que són l'objecte de la religió adquireixen nous matisos i suposen
nous reptes per al coneixement.
Déu, cosmos, caos planteja algunes d'aquestes qüestions des de l'experiència
d'un investigador científic que també és poeta i creient, i que en la seva activitat
diària no deixa de preguntar-se com afecten la ciència i la tecnologia d'avui la
vivència religiosa, què queda de sagrat en les coses i en la vida un cop exposades
a les llums i les ombres de la ciència, i quin lloc hi ha, finalment, per a l'acció de
Déu en el món.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) ha publicat una extensa obra poètica, oberta a inquietuds temàtiques i formals molt diverses. Entre les primeres, destaca el conreu de temes científics, religiosos, cívics i cinematogràfics; pel que fa a les segones, es caracteritza per una construcció acurada de l?arquitectura del llibre, i per exploracions en què s?alien el ritme verbal i la disposició visual, inspirada sovint en formes de la natura (arbres, coves, cims, platges) i de la ciència (cosmologia, genètica). És també autor d?una àmplia obra de recerca en física, en publicacions de difusió internacional, de nombrosos articles de divulgació, i d?assaigs com ara Matèria i materialisme, El temps i la memòria en la ciència contemporània, Algunes qüestions sobre ciència i fe i Ciència, fe, poesia. És membre de l?Institut d?Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Doctors, i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona.
