BEAUVOIR, SIMONE DE
Primera gran obra de Beauvoir que se compone de cinco relatos en los que se juega con la ironía del título: mujeres que, interiormente liberadas de la opresión del medio, ven cómo lo religioso se convierte en lúbrico, lo espiritual en carnal. En definitiva, mujeres víctimas de su propia espiritualidad, que les dificulta enormemente enfrentarse con éxito a la vida cotidiana.
Simone de Beauvoir (París, 1908-1986), una de les més reconegudes intel·lectuals del segle XX, neix en una família de classe mitjana. Aviat deixa enrere aquest món i comença la seva vida al costat de Jean-Paul Sartre. Fins el 1943, any en què publica la seva primera novel·la L'Invitée, ensenya filosofia en diversos liceus de França. D'entre la seva extensa i lúcida obra, que abraça un ampli ventall de gèneres, destaquen El segon sexe (1949), assaig teòric sobre la dona, fita del feminisme), la novel·la Els mandarins (1954), premi Goncourt, i tres esplèndids volums de memòries: Mémoires d'une jeune fille rangée (1958), La force del'âge (1960) i La force des choses (1963).