Cos de Professors D'ensenyament Secundari. Filosofia. Temari Vol. V.

Sinopsis

Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer que ha estat publicada al BOE el dia 7 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.
Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que serà vàlid per a les pròximes convocatòries.

L'arc històric que va de Kant a Habermas, de la Il?lustració a la Postmodernitat, de l'Idealisme alemany a l'era d'internet, és, sens dubte, l'època més apassionant del pensament filosòfic. La Il?lustració neix a les Illes Britàniques, s'executa políticament a França i és pensada a Alemanya. Els tres primers temes d'aquest volum, dedicats a Kant i Hegel, tenen a aquella com el context creatiu en què sorgeixen les grans idees que defineixen la Modernitat: subjectivitat, ciència positiva, diferenciació de les esferes de valor i teoria de l'estat modern. El s.XIX suposa el gran avanç de les ciències i l'impacte d'aquestes en l'experiència filosòfica: positivisme, marxisme i tot tipus d'irracionalismes (primacia de la voluntat de viure, de la voluntat de poder, de l'individu, de l'inconscient, de l'existència, etc.) convergeixen entre si per lluitar contra els grans sistemes racionalistes hieratitzats en Kant i Hegel.
Així, la gran carcassa racional, heretat de l'Idealisme alemany va ser fetes miquetes des d'aquestes postures mancades d?imaginació quant a la seva racionalitat, però de gran recorregut en quant específiques experiències filosòfiques que recuperaven aquelles dimensions humanes que, per la seva idealització, l'Idelismo alemany havia oblidat i gairebé enterrat. Les noves experiències filosòfiques es fixen en la voluntat de viure, en la voluntat de poder, en l'inconscient, en el món de la vida, en l'existència, en el llenguatge, en la societat i en l'història. Veritablement espectacular és l'impacte del gir lingüístic en totes aquestes filosofies. La Fenomenologia es converteix en Hermenèutica, el marxisme transformat en teoria crítica, es converteix en Pragmàtica, la psicoanàlisi es torna en una hermenèutica del profund, les reflexions de Heidegger sobre l'ésser es desplacen cap al llenguatge com a obertura del món, la filosofia analítica fa el seu propi recorregut que va des de Carnap i Frege (primacia de la sintaxi i la semàntica) a la pragmàtica de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein. Finalment, el llenguatge crea a través d'internet una original forma d'interpretar la realitat, això és, la història, el món i a nosaltres mateixos.

Antonio M. López Molina