Cos de Professors D'ensenyament Secundari. Filosofia. Temari Vol. Iv.

Sinopsis

Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.
Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que serà vàlid per a les pròximes convocatòries.

L'home és un animal històric. L'home no té naturalesa, sinó que és història. Igualment succeeix amb aquesta acció privilegiada de l?ésser humà. És essencial a la pròpia experiència filosòfica la seva historicitat. En aquest volum, el lector trobarà el llarg camí recorregut per l'espècie humana des de la lluita de la raó contra els mites grecs, en l'aurora del pensar occidental, fins a l'emergència del pensament il?lustrat en l'empirisme clàsic. Com si d'una dialèctica de la il?lustració es tractés, la història del pensament occidental és la història de l'afirmació de la raó, de la ciència, de la tècnica i de la moralitat, sense que aquesta consolidació mai hagi pogut dur-se a terme plenament. Sigui com sigui, els temes aquí tractats, Sòcrates, Plató, Aristòtil, ciència hel?lenística, Tomás d'Aquino, Ockham, les revolucions científiques (s.XVI ? XVII), el Racionalisme (Descartes, Spinoza i Leibniz) i l'Empirisme, representen moments àlgids de la civilització occidental, en el que les idees de referència han donat noms a aquestes èpoques: hel?lenisme, escolasticisme, nominalisme, revolucions científiques, cartesianisme, empirisme, etc.
És curiós observar com aquest llarg període de la Història de la filosofia i de la ciència ?més de 2000 anys- comença amb les explicacions fisicistas dels filòsofs jònics i acaba amb les crítiques de Hume a la metafísica i l'afirmació del positivisme. Però també és la història de la configuració dels grans problemes de la moral occidental. El racionalisme moral de Sòcrates, l'ideal platònic d'una polis governada per la justícia, el concepte aristotèlic de felicitat (realització personal) i la cristianització de tots aquests valors, és el bagatge històric amb què Hume es troba. La reforma utilitarista que Hume opera sobre la moral és el resultat d'una llarga història en què estan presents l'epicureisme, Th. Hobbes i els filòsofs del moral sense (A. Ashley, el comte de Shaftesbury i F. Hutcheson.)