Una reivindicació esperançadora i intel·ligent sobre la necessitat de trencar amb la dictadura dels bancs, els estats i els diners, i de trobar alternatives. En el seu nou assaig, Rosa Regàs parla de la necessitat de mirar els diners amb ulls diferents perquè ha arribat el moment de deixar de ser clients o esclaus i començar a tornar a ser ciutadans que exigeixen els seus drets i que col·laboren al progrés del país. Contra el benefici com a única prioritat, i a favor de buscar alternatives i lluitar perquè s'apliquin, en lloc de seguir amb polítiques que no fan més que enfonsar-nos definitivament en la misèria. De lectura indispensable.
Rosa Regàs nació en Barcelona donde cursó estudios y se licenció en Filosofía. Al acabar, trabajó con Carlos Barral y, a partir de 1970, fundó y dirigió las editoriales La Gaya Ciencia y Bausán, así como las revistas Arquitectura Bis y Cuadernos de la Gaya Ciencia. Entre 1983 y 1994 fue editora y traductora para las Naciones Unidas en Ginebra, Nueva York, Nairobi, Washington y París, y entre 1994 y 1998 dirigió el Ateneo Americano de la Casa de América de Madrid. Es autora de las novelas Memoria de Almator (1991), Azul (Premio Nadal 1994), que la dio a conocer como novelista al gran público, Luna lunera (1999, Premio Ciutat de Barcelona) y La canción de Dorotea (Premio Planeta 2001), y de los libros de relatos Pobre corazón (1996), Desde el mar (1997) y Viento armado (2006). Es autora de una selección de cuentos populares, Hi havia una vegada (2001), y ha coordinado las obras colectivas Barcelona, un día y De Madrid... al cielo. Ha escrito sobre ciudades y viajes Viaje a la luz del Cham (1995
