Contes Menorquins
Pau Faner Coll
Sovint s'ha dit que la primera obra d'un narradorsol esser autobiogràfica. Crec que hi ha bonapart de veritat en aquesta afirmació, i en el llibred'En Faner es veuen detalls que semblen confirmar-la. Ara bé, seria difícil d'atribuir gaireimportància a l'element autobiogràfic dins unaobra com aquesta, en la qual podem recórrer dotzenesde pàgines on la narració pren ales de fanta...
Sinopsis
Sovint s'ha dit que la primera obra d'un narrador
sol esser autobiogràfica. Crec que hi ha bona
part de veritat en aquesta afirmació, i en el llibre
d'En Faner es veuen detalls que semblen confirmar-
la. Ara bé, seria difícil d'atribuir gaire
importància a l'element autobiogràfic dins una
obra com aquesta, en la qual podem recórrer dotzenes
de pàgines on la narració pren ales de fantasia
desbordada damunt una acció irreal que arriba
a extrems d'ebullició imaginativa. L'asèpsia i la
mansueta disciplina que he atribuït als literats
menorquins anteriors, són suplantades en aquest
llibre per una incisiva irrupció d'elements tràgics,
fantasmagòrics i al·lucinants, sovint tan irreals que
resulten irracionals, i tan desballestats que el lector
s'hi perd i sent que el cap li roda. Malgrat això -o
tal vegada per això mateix-, a cada imatge trobam
imatges belles, observacions agudes i cops estilístics
que traeixen la grapa d'un autèntic bon escriptor.
Llegint «En Valentí», «Reivindicació de la literatura
» o «El sau de panyo», es pot comprovar l'existència,
en aquestes narracions, d'una poderosa força imaginativa que salta per damunt totes les
normes i navega a vela plena dins la mar de l'absurd. Però quina navegació més bella, per absurda
que sigui!
[Del pròleg de Francesc de B. Moll]
Pau Faner
Va néixer a Ciutadella (Menorca), el 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària retirat. Es doctorà en
Filologia Romànica a Barcelona i va exercir de catedràtic d'anglès a Secundària. En pintura ha dut a terme diverses
exposicions a Europa i Amèrica.
El 1972 va publicar Contes menorquins i el 1974, L'arcàngel, que va merèixer el premi Ciutat de Palma. Va guanyar
el premi Sant Jordi el 1976, amb Un regne per a mi, que després va guanyar el premi de la Crítica. El 1984
s'endugué el premi Víctor Català de narracions amb Lady Valentine i el mateix any rebé el premi Josep Pla per la
novel·la Fins al cel, que l'any vinent li proporcionà el Joan Crexells. El 1985 guanyà el premi Nadal de novel·la
castellana amb Flor de sal. Amb Moro de rei guanyà el premi Ramon Llull 1988. A partir de Mal camí i bon senyor,
premi Sant Joan 1992, Pau Faner continuà publicant narracions com La núvia del vent (1995) i llibres infantils
com el cicle de tres novel·les titulat La dama de la mitja ametlla. Després publicà Per una mica d'amor (1999),
Aetara (2004), Roses de paper (1997), Caps de rata (2003), Per no oblidar-te (2005) i El cant de l'alosa (2009), entre
molts d'altres.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroInformación de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
