Tres cosas quedaron en mi mente: en primer lugar, el edificio, enorme, austero y bruñido de tan limpio, con los niños y niñas siempre graves y en . orden, en pie o sentados, un orden casi militar. En segundo lugar, las solicitudes, muchas de las cuales eran de viudas de asesinados en la represión del final de la guerra civil, que pedían el ingreso de sus hijos por imposibilidad de mantenerlos. En tercer lugar, los informes de los jueces y otros funcionarios del nuevo régimen sobre aquellas solicitudes. *** Las Casas de Misericordia fueron instituciones de una gran severidad, rayana a veces en la maldad, pensaba yo, recordando aquellos años de la posguerra, las años de mi infancia, cuando eran referentes familiares en nuestra vida cotidiana. ...la conclusión era clara: la intemperie era mucho más espantosa. Por esto se afanaban para hacer que sus hijos entrasen en aquel lugar. Y en este punto, la mente daba un salto hacia la poesía, hacia lo poco que quizá servía ! un poema para ayudar a soportar el dolor y las caren cias. Pero no hay nada más, y si esto es triste, mucho más, triste es la intemperie sin los versos: La poesía: una especie de Casa de Misericordia.
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduï-da també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. Tugs in the fog, versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006.La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".
