MOIX, ANA MARIA
La prosa d'Ana María Moix, tan suggerent i inventiva com carregada de veritat, i les enèrgiques, dramàtiques i viscerals imatges captades per Colita s'alien per a construir un homenatge tan necessari com sentit a Carmen Amaya, una de les figures centrals de la dansa de tots els temps. "Carmen Amaya 1963", entre la biografia i la crònica visual, es presenta com una peça clau en el rescat d'una figura que mai hauria d'haver deixat de rebre l'atenció que ara recupera.
Nacida en 1947 en Barcelona, ciudad donde falleció en febrero de 2014, Ana María Moix fue poeta y escritora precoz, y dedicó sus últimos años a la edición, a sus amigos y a honrar la memoria de su hermano, el también escritor Terenci Moix. Josep Maria Castellet la incluyó en su antología Nueve novísimos poetas españoles, y entre 1969 y 1972 dio a conocer tres libros de poesía, recogidosen 1984 en el volumen A imagen y semejanza. En 1970 publicó su extraordinaria primera novela, Julia, un pequeño clásico de la narrativa española, seguida de los relatos de Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1972) y de la novela Walter, ¿por qué te fuiste? (1973). También publicó Las virtudes peligrosas, Vals negro y Manifiesto personal.