L'abril del 2014, Giorgio Agamben va ser convidat per la Càtedra Ferrater Mora a pronunciar les lliçons que ara hem recollit en aquest volum. Va obrir les sessions amb un apunt metodològic: fer de l'arqueologia la via d'accés al present.
Aquesta disciplina, que li permet anar al moment d'emergència d'un determinat fenomen i dibuixar-ne la genealogia fins avui, traçarà el camí de les seves reflexions.
Conceptes com «crisi», «identitat», «ordre», «voluntat», «a priori històric», «ús» o «política» troben en aquestes pàgines una nova potencialitat en allò que Agamben defineix com a antropogènesi, és a dir, l'esdevenir humà de l'home. Això mirant de dur sempre el llenguatge fins als seus límits. La filosofia, per a Agamben, és una intensitat que pot travessar i donar vida a qualsevol àmbit. I aquest llibre n'és una prova
Giorgio Agamben (Roma, 1942) asistió, en los años sesenta, a los últimos cursos dictados por Martin Heidegger. En la actualidad es profesor de Estética en la Universidad de Venecia. Cobró relevancia internacional en 1985, con su libro \"Idea de la prosa\".
