Antoni Rovira i Trias, arquitecte municipal de Barcelona durant la darrera meitat del
segle XIX, destaca com a autor d'alguns dels mercats més significatius de Barcelona(el Born, la Concepció, Sant Antoni i Hostafrancs, entre d'altres), de l'antic escorxador
situat també a Hostafrancs i de diversos edificis i elements urbanístics ben coneguts a la ciutat -com ara el Museu de Geologia, la Font de les Tres Gràcies de la plaça Reial, el campanar de Gràcia, l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals o el conjunt d'edificis del passatge del Comerç- i fora d'aquesta. L'any 1859 va guanyar el concurs per urbanitzar l'Eixample de Barcelona amb un interessant projecte basat en el creixement natural de la ciutat. Però aquest fet, paradoxalment, lluny de donar una nova projecció a la seva trajectòria professional, va fer caure el seu nom en l'oblit, ja que el Govern central, per motius que fins ara mai no s'han arribat a concretar, va decidir unilateralment aplicar un altre projecte per a l'expansió de Barcelona: el conegut pla Cerdà.
