Entre las siete tragedias de Sófocles (c. 496406 a.C.) que se han conservado completas, Antígona ocupa sin duda un lugar privilegiado.. Cómo figura heroica la trascendencia de la protagonista ha propiciado innumerables relecturas a lo largo de los siglos con una excelente acogida, en el teatro contemporáneo y ha dado pie a especulaciones,, filósóf cás, de todo pelaje. El, personaje, encarnación del conflicto entre individuó y sociedad, lo consiente ,y lo aviva. Creonte, rey de Tebas, impone la prohibición dedar sepultura a Foliñices, alzado contra el Estado` y muerto en lucha fratricida Antígona, eontraviniendo esas órdenes explícitas, arroja un puñado de tierra sobre el cadáver de su hermano, proporcioándole así un enterramiento simbólico. La valentía con la qué afronta la situación contrasta con: la actitud de su hermana Ismene, sumisa al poder establecido. Antígona, p por su desobediencia, pagará Con su vida, pero arrastrará a Creonte a la desgracia.
Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d'una família acomodada de Colona (a l'actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d'escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se'n conserven set íntegrament.L'obra de Sòfocles s'emmarca en l'època d'esplendor de l'Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.
