ALBERT FORNS
Era dimecres quan vaig decidir convertir-me en l'Albert Serra. Érem a la platja, envoltats d'avis anglesos en pilotes, i enmig d'aquell mar de carn flàccida vaig decidir que sí, que per què no, que em convertiria en l'Albert Serra. En aquell moment no vaig saber resseguir quin pensament concret m'havia dut al cineasta, estant com estava envoltat d'ànimes que vivien de propines, octogenaris que es cobraven les hores extres davant l'aigua amansida. Res d'aquell panorama podia fer-me pensar directament en ell o en el seu cinema, o almenys res de manera immediata. Mirant tots aquells vells pensava en Rubens i en tants anys amb l'obesitat com a paradigma de salut, pensava en la mort i en la naturalitat amb què tota aquella jovenalla en fugia, esforçant-se a semblar vius, fins i tot joves i lleugers, podia pensar en tot això, en el demà o en el després, però no en l'Albert Serra. Per quins set sous hauria de pensar en l'Albert Serra, al mig de la platja menorquina?
Albert Forns (Granollers, 1982) es dedica a escriure. Va estudiar periodisme i ha treballat a les dues bandes de la trinxera, a la premsa digital i en gabinets de comunicació d'institucions culturals com el CCCB. Quan internet començava a treure el cap, va impulsar diverses revistes en línia que van rebre molts premis però que no llegia ni Déu, i ara col·labora al digital Núvol amb crítiques de teatre, cinema i arts plàstiques, mentre continua a la recerca d'una feina estable. Manté el blog www.albertforns.cat i ha publicat dos poemaris, Busco L que em gemini i Ultracolors. Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) és la seva primera novel·la.
