ALBAREDA SALVADÓ, JOAQUIM / ESCULIES SERRAT, JOAN
L'any 1700, Carles II de la casa d'Àustria va morir sense descendència havent designat hereu Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França. Aquest testament va dur problemes d'equilibri internacional que van derivar en un conflicte bèl·lic d'abast europeu, la guerra de Successió, perquè Holanda, Anglaterra i Àustria optaven per un altre candidat, l'Arxiduc Carles d'Àustria. La guerra de Successió va comportar una guerra civil als territoris hispans entre els partidaris del candidat austríac (els regnes de la Corona d'Aragó), i els defensors del candidat borbó. El Tractat d'Utrecht, l'any 1713, va posar fi a la guerra europea, però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l'històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d'un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i, dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar les lleis i les institucions de Castella. De manera àgil i amena, amb criteris de divulgació i rigor, l'historiador Joaquim Albareda i el periodista Joan Esculies ressegueixen els topants i expliquen les claus perquè el lector entengui millor l'impacte i les conseqüències de la guerra de Successió en el present, a més de proposar una ruta històrica per la geografia del conflicte.
Joaquim Albareda Salvadó (Manlleu, 1957), catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Autor, entre altres treballs, d'Els catalans i Felip V (1993. IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials), Escrits polítics del segle XVIII (vol.1, 1996), La guerra de Successió i l¿Onze de Setembre (2000), Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (2002) i El cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (2005). Ha dirigit el volum V de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer, director, 1995), "Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII", Història de la Catalunya moderna (1999, amb Pere Gifre), i ha coordinat els llibres col·lectius Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (2001) i Una relació difícil. Catalunya i l'Espanya moderna (segles XVII-XXI) (2007). Recentment ha publicat Le guerra de Sucesión (1700-1714), Crítica, Barcelona (2010) i ha dirigit l'obra col·lectiva Catalunya, nació d'Europa, Encicloèdia Catalana, Barcelona (2013).
