TV3 A TRAÏCIÓ.

La involució experimentada per TV3 d'un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l'abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d'un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l'espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d'arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l'espanyola, que penetra subtilment a través de programes d'aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l'emissora s'ha transmutat en un prepotent sentiment d'espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d'aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes (de la introducció de Víctor Alexandre).

Víctor Alexandre és autor de diverses obres d'assaig -entre les quals Jo no sóc espanyol (1999) i Nosaltres, els catalans (2008)-, que alterna amb la dramatúrgia, el conte i la novel·la. En teatre ha escrit Èric i l'Exèrcit del Fènix i Trifulkes de la Katalana Tribu. Aquesta última s'estrenarà la tardor del 2011 al Teatre Nacional de Catalunya. En el camp de la narrativa, és autor d'El somriure de Burt Lancaster, un llibre de contes que molts lectors conserven com un petit tresor sobre la importància de l'atzar en la vida de les persones, i de Set dones i un home sol (premi Mercè Rodoreda), una història que mostra el paisatge moral i cultural del país a través de la ment de set dones de diferents generacions que viuen la seva sexualitat en llibertat. L'any 2010 va publicar la novel·la Una història immoral, una reflexió sobre la complexitat de la parella, com a unitat de fidelitat duradora, a través d'un marit que recorre a un altre home per fer que la seva dona recuperi el desig.