La implantació del transport a la ciutat és el resultat de tot un seguit de polítiques (diferents, i fins i tot contradictòries, dilatades en el temps), expressió de valors i projectes concrets que afecten directament el mode de vida dels mateixos ciutadans, en la mesura que en determina les possibilitats de desplaçar-se. El llibre ressegueix el conjunt de factors que al llarg dels temps han incidit en la implantació del transport col·lectiu i privat a la ciutat de Barcelona, Basant-se en la divisió per etapes de la història contemporània de la ciutat, amb l'objectiu de cercar i analitzar, en cada un d'aquests períodes, el procés a través del qual s'ha estructurat i organitzat la mobilitat dels ciutadans: des de la reforma puntual d'algun carrer del segle XVIII, seguida de la revisió de la xarxa viària general de la ciutat medieval, el disseny i la construcció dels eixamples, la implantació de les xarxes de ferrocarril (trambia, tren, metro), la implantació de les autopistes urbanes i la difusió del cotxe privat; fins al redescobriment del vianant, els carrers dissenyats per a la circulació tranquil·la i compatible entre les diferents velocitats. Aquesta reflexió està precedida per l'anàlisi teòrica de les tres variables utilitzades per estudiar Barcelona:la mobilitat i accessibilitat, els mitjans de transport i la ciutat com a resultat d'un seguit de processos i tendències urbans dels quals sorgeixen les diferents etapes que caracteritzen la història de la ciutat moderna.
