SENSE MANS

«Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció» posa de manifest el paper cabdal de l’activitat traductora al llarg de la història i en comenta amb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses. Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intèrprets d’Hernan Cortés amb els de l’exèrcit nord-americà a l’Iraq, fins a la proliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de l’original. En un recorregut captivador i ple de reminiscències personals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota les giragonses de gairebé tots els fets de la cultura, moments mig amagats en què la traducció se situa al centre de la vida, com ara la metàfora de l’illa japonesa de Dejima, la visió barroca amb què Alexander Pope presenta la seva traducció de l’Odissea als ulls dels lectors anglesos del segle XVIII o la contemplació d’«El gran masturbador» dalinià. El jurat del IV Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre, format per Wolf Lepenies, Jordi Llovet, Tomàs Nofre, Tzvetan Todorov i Enrique Vila-Matas, va valorar especialment «Sense mans» «pel seu caràcter a mig camí de l’assaig memorialístic i l’especialitzat, fet des de l’experiència professional de l’autor com a traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura». IV PREMI INTERNACIONAL D’ASSAIG JOSEP PALAU I FABRE

Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, 1944). Fou lector d'hispàniques a Bristol , exercí la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, fou director editorial d'Edhasa i director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004).  El realisme poètic dels primers llibres, Vint poemes civils (1967), Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba 1966, i Discurs sobre les matèries terrestres (1972) s'ha anat integrant en una poesia més elaborada i més vinculada a la lírica europea i nord-americana: Latituds dels cavalls (1973), recull aspectes de l'esperit, l'ideari i la filosofia "beat", amb elements eròtics que es singularitzen a Dues suites (1976). A L'edat d'Or (Quaderns Crema, 1983), en canvi, accentua el discurs moral, el to reflexiu i de soliloqui interior. Ha aplegat la seva obra poètica en el volum Triomf del present. Obra Poètica 1975-1983 (1991, premi de la Lletra d'Or 1992), que continuà amb Focs d'octubre (Quaderns Crema, 1992, premi Ciutat de Barcelona ), Natura morta amb nens (Quaderns Crema, 2000) i Dos dies més de sud (Quaderns Crema, 2006). Ha editat Cartas abisinias de Rimbaud en castellà (1974) i un recull dels seus treballs com a crític literari a L'objecte immediat (1991).