Este volumen, seleccionado y traducido por Víctor Gallego, reúne nueve novelas cortas de Iván S. Turguénev, fechadas entre 1850 y 1869. Entre ellas se encuentran algunas piezas clásicas, pero la mayoría son poco conocidas o inéditas en español: «Diario de un hombre superfluo», «Tres encuentros», «Dos amigos», «Remanso de paz», «Yákov Pásinkov», «Fausto», «Asia», «Primer amor» y «Una desdichada». Turguénev, uno de los grandes maestros de la literatura rusa, encontró en este género un medio idóneo para el tratamiento de la intimidad. Liberado de las preocupaciones políticas de sus novelas, pudo estudiar más libremente el orden social desde otro ángulo: el de la subjetividad y, muy especialmente, el del amor.
«¿Cómo se puede amar a alguien y equivocarse tanto?», se pregunta uno de los personajes. La mayoría de estas magníficas Novelas cortas confiesan un error, una conducta vergonzosa, una oportunidad perdida, una sensación de haber sido la «estúpida quinta rueda de una carreta». El narrador, al tomar la palabra, atenta tal vez por vez primera en la historia de la narrativa contra su amor propio, pues lo que tiene que contar reduce su vida a un breve momento cuyo carácter decisivo no supo detectar. «Tu vida se dirige al futuro le escribiría Turguénev a Tolstói; la mía se construye sobre el pasado.» En este pasado se centra la mirada del escritor, cronista audaz y certero de la vida que elegimos y de la que no supimos elegir.
Ivan Serguèievitx Turguénev (Orel, Rússia, 1818 - Bougival, París, França, 1883) va ser, probablement, el més europeista de tots els escriptors russos del segle XIX, l'edat d'or de les lletres eslaves. Nascut en el si d'una família de terratinents, va estudiar lletres a les universitats de Moscou i Sant Petersburg, primer, i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín. A Alemanya va descobrir la societat europea que tant el fascinaria, i que l'empenyeria a viure per tot el continent, de Baden-Baden a París. Va tenir una relació complicada i tensa amb Dostoievski i Tolstói, i entre els seus amics es comptaven escriptors com Henry James i Gustave Flaubert, amb qui va mantenir una nodrida correspondència.Un mes al camp, escrita el 1855 i estrenada disset anys més tard, el 1872, és la seva peça teatral més notable, però tanmateix, Turguénev assoleix la seva condició de clàssic cultivant la novel·la. Entre la seva producció en prosa destaquen textos com Rudin (1857), Niuada de gentilhomes (1859), Primer amor (1860), Pares i fills (1862, considerada la seva obra mestra) i Fum (1867).