Apaleada, violada, marginada; insultada, temida y quemada. La bruja, personaje colectivo que recoge la historia de las mujeres desde la Edad Media hasta los albores de la Contemporánea, es la reivindicación del papel de la mujer en la historia. Jules Michelet, en una época que apesta a misoginia, hace por transgredir la limitación de los prejuicios y creencias sociales de su momento ofreciendo uno de los elementos que desencadenarán la teoría feminista. En este ensayo, que se lee como una novela, el gran historiador de Francia y su Revolución nos ofrece un nuevo modo de acercarnos al pasado. Esta perspectiva supone un compromiso para contemplarlo desde aquellos que fueron excluidos del análisis histórico, en este caso las mujeres disidentes -las brujas-, haciéndolas no solo protagonistas del relato, sino agentes esenciales de la emancipación y potenciadores de la libertad y el progreso. En el prólogo a esta edición conmemorativa, Ariadna Akal se confiesa nieta de aquellas brujas que escaparon a la caza y quema, y nos invita a reivindicarnos disidentes, tentándonos a participar en un aquelarre que implique a
Nascut el 1798 a París, en una família modesta i poc donada a la religió, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctorà en lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia i dhistòria a lÉcole Normale Supérieure, va substituir Guizot a la càtedra dhistòria moderna de la Sorbona i fou professor dhistòria i de moral al Collège de France, don va ser expulsat definitivament el 1851 per les seves idees anticlericals i subversives. També tingué algun càrrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secció dhistòria a instàncies de Guizot. Mort a Ieras el 1874, avui és considerat un dels millors historiadors de França i un escriptor destacat del moviment romàntic. Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quan ja havia publicat tots els volums de la seva Histoire de la Révolution Française, tretze dels disset volums de lobra Histoire de France i altres títols, entre els quals cal destacar LOiseau (1856), LInsecte (1857), LAmour (1858), La Femme (1859) i La Mer (1961). Va escriure La bruixa força ràpidament, ja que lobra es publicà el 1862 en unes condicions bastant atzaroses.
