Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, 1944). Fou lector d'hispàniques a Bristol , exercí la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, fou director editorial d'Edhasa i director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004). El realisme poètic dels primers llibres, Vint poemes civils (1967), Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba 1966, i Discurs sobre les matèries terrestres (1972) s'ha anat integrant en una poesia més elaborada i més vinculada a la lírica europea i nord-americana: Latituds dels cavalls (1973), recull aspectes de l'esperit, l'ideari i la filosofia "beat", amb elements eròtics que es singularitzen a Dues suites (1976). A L'edat d'Or (Quaderns Crema, 1983), en canvi, accentua el discurs moral, el to reflexiu i de soliloqui interior. Ha aplegat la seva obra poètica en el volum Triomf del present. Obra Poètica 1975-1983 (1991, premi de la Lletra d'Or 1992), que continuà amb Focs d'octubre (Quaderns Crema, 1992, premi Ciutat de Barcelona ), Natura morta amb nens (Quaderns Crema, 2000) i Dos dies més de sud (Quaderns Crema, 2006). Ha editat Cartas abisinias de Rimbaud en castellà (1974) i un recull dels seus treballs com a crític literari a L'objecte immediat (1991).
