SAEZ MATEU, FERRAN
Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emancipar la humanitat han fracassat? Per què l'intent d'assolir un futur perfecte va conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destrucció de països sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a ser trivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema d'una manera inèdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes era inevitable perquè partien d'un subjecte irreal: el bon salvatge, en totes les seves traduccions històriques.El bon salvatge va néixer el segle XVI com a simple recurs literari, i dos segles més tard, Rousseau se'l va reinventar per convertir-lo en un personatge enganyosament real. Marx i Engels van adoptar aquest bon salvatge com a model antropològic durant el segle XIX. I la ficció desembocarà en l'inquietant paradís artificial del comunisme.Cansats del seu futur perfecte, els falsos bons salvatges tornaran a la realitat l'any 1989. Des d'aleshores, l'esquerra occidental es dedica a defensar els okupes i les balenes.
(la Granja d'Escarp, 1964) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. EL seu assaig La invenció de l'home va ser guardonat l'any 1996 amb el Premi Pere Calders de Literatura Catalana. Amb El crepuscle de la democràcia va obtenir el Premi Josep Vallverdú d'Assaig corresponent a 1998.
