Vivim sota el paradigma de la societat de baix cost: bitllets d'avió, creuers, mobles, electrodomèstics i roba de disseny a preus més que assequibles. Tot plegat gràciesa l'endeutament massiu, que permet dur un enganyós ritme de vida. Però d'aquest alegre consum de productes i serveis low cost se'n pot gaudir mentre es disposa defeina i es compta amb una assegurança d'atur. I, sobretot, el que fa possible l'actual sistema de benestar són l'existència d'una bona sanitat quan estem malalts, les pensions suficients per a la jubilació i una escola digna per als fills. Aquest llibre avisa que en un futur immediat aquest sistema trontollarà i la majoria dels ciutadanss'hauran convertit en neoproletaris.El retorn a la responsabilitat ens fa tocar de peus a terra i explica com ens afectarà la fi de l'estat del benestar a les nostres vides i en el conjunt de la societat.Però també proposa les solucions -algunes, políticament incorrectes- per remuntar el vol i per mantenir els avenços socials aconseguits.
És ingenyer agrícola i diplomat en ordenació de territori. Dirigeix l'Institut d'Estudis del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abad Oliba CEU. Va començar la seva vida professional en el CEDEC, i des d'aleshores la seva activitat ha estat centrada en l'àmbit de la direcció dels serveis d'estudis i enginyeries. Ha col·laborat en un gran nombre de diaris i revistes: El Correo Catalán, Garaia, Oriflama, Diari de Barcelona, El País, Avui, Destino, on també utilitzà el pseudònim de Ricard Mestres, i El Noticiero Universal, on signa com a Jordi Mercader. Ara escriu a La Vanguardia, El Mundo i Gaceta de los Negocios, i és l'editor del diari digital ForumLibertas.com. Té diversos llibres publicats: La Catalunya pobra (1974), juntament amb F. Miralles i E. Sena; Aproximació a la política econòmica de la Generalitat de Catalunya (1984); Més enllà de l'autonomia (1997); i El desafio cristiano. Va ingressar a la política clandestina als disset anys, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, a través de la qual va participar a la Caputxinada. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, ha estat membre fundador de CDC, i de la Unió de Centre de Catalunya, conseller en dos governs del president Pujol, diputat al Parlament i regidor de l'Ajuntament de Barcelona en tres legislaturas, l'última com a portaveu de CIU. Abandonà la política professional el 1999, per fundar i presidir E-Cristians. Amb anterioritat, havia estat presidet del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994).
