DESCARTES, RENÉ
El 1633, l'Església condemnava Galileu perquè contradeia paraules textuals de la Bíblia i refutava l'astronomia geocèntrica. Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicació d'El món, una obra d'inspiració copernicana on exposava la física mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que incloïa, a part del Discurs, tres assaigs científics, La diòptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l'espinós tema de l'astronomia, il·lustraven la potència del seu mètode. L'obra és força original, tant des del punt de vista estilístic, com pel fet que es va publicar en francès, de manera que fos comprensible per a tothom. Així, Descartes s'allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escolàstica dominant fins aleshores, d'arrel aristotèlica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.
Com a pare de la filosofia moderna, René Descartes (1596-1650) figura com un dels pensadors més importants de la història, i com a científic ocupa una posició de primer rang en la revolució científica moderna, en matemàtica i física. Quant a la filosofia, inaugura la modernitat situant el jo com a punt de partida de tota investigació teòrica, i posant la raó com a jutge de tota pretensió de saber.
