CELA I OLLÉ, JAUME / MARTÍ I JOVÉ, TERESA (Ilustración)
La Núria, el Manel, l'Otto i la Maria no són uns nens qualssevol com ens fan pensar aquests noms. No, són una centpeus balladora, un saltador llagosta, un escarabat forçut i una bellíssima papallona, una colla d'amics que estudien plegats a l'escola de circ. Un dia el mussol vell i savi els demanarà que s'enfrontin amb el gran monstre malvat i fastigós que un cop l'any es desperta i porta el pànic i la mort als habitants del bosc.
<b>Jaume Cela </b>nació en el barrio barcelonés de Sarrià la madrugada del 14 de agosto de 1949. Frente a su casa se encontraba el cine Bretón, al que acudía dos o tres tardes por semana. Así nació su afición por el cine, especialmente por los melodramas y el cine de suspense. También se aficionó a leer novelas y todo tipo de tebeos, pero lo que más le gustaba era jugar en la calle.<BR>Estudió magisterio y dedicó su vida profesional a la docencia. Participa muy activamente en las actividades que organiza la Associació de Mestres Rosa Sensat y la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.<BR>Sus obras han sido merecedoras de numerosos premios y galardones. Cabe destacar: <i>Un cas com un piano </i>(Premio Ciutat d'Olot, 1991), <i>Xerraires impenitents </i>(Premio Marià Vayreda, 1995), <i>Hola, Pep! </i>(Premio Vaixell de Vapor, 1997), <i>Quin parell!</i> (Premio Folch i Torres, 1997), <i>Els gegants adormits </i>(junto con Jordi Magallón, Premio Gran Angular, 1998), <i>Silencio en el corazón </i>(Premio Abril, 1999), <i>L'herència</i> (Premio Vaixell de Vapor, 2005), <i>Abans de néixer, després de morir </i>(Premio Ciutat d'Olot, 2006) y <i>Set raons per estimar els meus pares </i>(premio Vaixell de Vapor, 2010). Otras obras publicadas en la Galera son: <i>Una troballa sorprenent </i>(1988), <i>Hay cosas que son malas de perder </i>(1990), <i>Uns dies amb Sir William </i>(2000), <i>Si no fuera por la nariz </i>(2002) y <i>Coi de Quico </i>(2003).<BR>También ha publicado diversos libros sobre educación, entre los que destacan <i>Amb veu de mestre </i>(Premio Marta Mata de Pedagogía, 1992, escrito junto a Juli Palou), <i>Amb lletra petita </i>(1996), <i>Tu m'aprens. Memòria i oblit d'un aprenent de mestre </i>(2011) y <i>Quadern de dilluns. Educació, cine i literatura </i>(2013).<BR>Además de su trabajo, de los libros y del cine, le gusta mucho pasear por las calles de Barcelona y observar a la gente. Está casado y tiene tres hijos. <BR>En 2008 fue galardonado con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.