La Petra Masmajor ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix casa okupada. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però potser no és aquesta, la normalitat a què aspira? Potser vol alguna cosa més. Potser vol arribar una mica més enllà, no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat. Com fer-ho?Austràlia justament parla d'això. De les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços. O intentar-ho, com a mínim.
Roc Casagran Casañas (Sabadell, 1980) treballa actualment de tècnic de normalització lingüística al Consorci de Normalització Lingüística de Sabadell, en tasques relacionades amb l'acollida dels nouvinguts i el seu aprenentatge de la llengua catalana. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, és membre del consell de redacció de la revista sociocultural Ordint la trama (www.ordintlatrama.cat) des de la seva fundació, l'any 2001. També és membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.Ha col·laborat esporàdicament en revistes, diaris i fanzines, tant amb poemes com amb articles d'opinió, i des de fa uns mesos escriu de tant en tant al seu propi bloc.Ha publicat els llibres de poemes Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot, 2001), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, 2005) i Trènnicament trenificats (2005). És coautor, juntament amb Oleguer Presas, de Camí d'Ítaca, publicat per Editorial Mina el 2006.
