BEAUVOIR, SIMONE DE
«No hay muerte natural: nada de lo que sucede al hombre es natural puesto que su sola presencia pone en cuestión al mundo. La muerte es un accidente, y aun si los hombres la conocen y la aceptan, es una violencia indebida.» El padecimiento, la enfermedad y los días finales de la madre de la narradora dan pie en esta obra a una profunda reflexión acerca de la naturaleza de la muerte y de los diversos modos de afrontarla.
Simone de Beauvoir (París, 1908-1986), una de les més reconegudes intel·lectuals del segle XX, neix en una família de classe mitjana. Aviat deixa enrere aquest món i comença la seva vida al costat de Jean-Paul Sartre. Fins el 1943, any en què publica la seva primera novel·la L'Invitée, ensenya filosofia en diversos liceus de França. D'entre la seva extensa i lúcida obra, que abraça un ampli ventall de gèneres, destaquen El segon sexe (1949), assaig teòric sobre la dona, fita del feminisme), la novel·la Els mandarins (1954), premi Goncourt, i tres esplèndids volums de memòries: Mémoires d'une jeune fille rangée (1958), La force del'âge (1960) i La force des choses (1963).