Aquesta és la història de com uns quants, en nom de molts altres, van lluitar durant anys pel dret constitucional a un habitatge digne i per obrir un debat públic sobre les condicions abusives de la llei hipotecària espanyola. De com van aconseguir posar en marxa una iniciativa legislativa popular amb el suport d'un milió i mig de signatures que, malgrat els obstacles amb què es va trobar, va ser admesa a tràmit el febrer de 2013, després de canviar -per primera vegada a la història de la democràcia espanyola- la posició de la majoria parlamentària. De com el Tribunal de Justícia europeu va dictaminar, poc després, que la norma hipotecària espanyola vulnera drets fonamentals, fet que obliga a canviar la llei i obre la porta a la paralització dels desnonaments en curs. Aquesta és la història de l'èxit d'aquells que, des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca -amb Ada Colau com a cara més visible-, promouen que la llei espanyola contempli la dació en pagament retroactiva en cas d'impagament, la moratòria dels desnonaments i el lloguer social dels habitatges buits que quedin en mans d'entitats bancàries. Un objectiu que, ara, per primer cop, no sembla una utopia.
Ada Colau (Barcelona, 1974) va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i treballa a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC). Adrià Alemany (Barcelona, 1979) és llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra. Tots dos tenen una llarga trajectòria com a investigadors i activistes pel dret a l'habitatge. Es van conèixer a V de Vivienda, un dels primers col·lectius -nascut el 2006- que va tenir per bandera la lluita per un habitatge digne. Són impulsors de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), moviment ciutadà creat el febrer de 2009 que ha paralitzat centenars de desnonaments. També són coautors del llibre Vides hipotecades (2012) i de diverses publicacions i materials audiovisuals, com ara La ley del ladrillo (2007) o El ADN de la burbuja inmobiliaria (2009). Viuen a Barcelona.
