Al llarg de les seves múltiples conferències, llibres, articles i classes universitàries, Jorge Wagensberg ha constatat que le seves aportacions es podien sintetitzar en un pensament afortunat, en una sentència que atrapi la qüestió primordial. I és que, com explica en el pròleg, «avui gairebé desconfio de les idees que no es poden expresar intel.ligiblement en una sola frase». Així doncs, aquesta col.lecció d?aforismes és el resultat de trenta anys dedicats a qüestionar-se la realitat. El llibre es divideix en quatre parts que suggereixen un assetjament ordenat a tot allò que ens intriga del nostre entorn complex : la Realitat, la Vida, el Coneixement i la Civilització («L?ètica és l?estètica del comportament»). A estones, un vademécum de reflexions autosuficients; a estones, un petit tractat amb desenvolupaments mínims, aquest conjunt de pensaments sobre la incertesa sorprèn per la novetat de la seva perspectiva i per l?agudesa amb què tracta l?atzar i el temps, els éssers vius i la seva evolució, l?art i la ciencia com a formes complementàries de coneixement, o la convivencia i la transmissió de saber com a pilars d?una comunitat civilitzada.
Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948) es doctor en Física y profesor de Teoría de los Procesos Irreversibles en la Universidad de Barcelona. Además de investigar, es un dinámico animador del debate de ideas, lo que le ha valido, entre otros, el Premio Nacional de Pensamiento y Cultura Científicos en Cataluña. Es director de la colección Metatemas y director científico de la Fundación "la Caixa", después de haber dirigido durante quince años CosmoCaixa, referente de los museos de la ciencia de todo el mundo. Es autor de diecinueve libros y de múltiples trabajos de investigación sobre termodinámica, matemáticas, biofísica, microbiología, paleontología, entomología, museología científica y filosofía de la ciencia. Tusquets Editores ha publicado, con gran éxito de la crítica y de los lectores, sus títulos Ideas sobre la complejidad del mundo (Metatemas 9 y Fábula 205), Ideas para la imaginación impura (Metatemas 54), Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? (Metatemas 75 y Fábula 274), La rebelión de las formas (Metatemas 84), A más cómo, menos por qué (Metatemas 92), El gozo intelectual (Metatemas 97), Yo, lo superfluo y el error (Metatemas 107) y Las raíces triviales de lo fundamental (Metatemas 112).
