ROS, ROSER / FÁBREGA, MARTA (Ilustración)
El día que el protagonista de esta historia, Rocco Remolacha, se dio cuenta de que muchas personas que conocía utilizaban frases populares con el fin de enseñar algo, descubrió la existencia de los refranes. Rocco encontró todo aquello tan interesante y tan divertido que decidió llevar siempre encima una libreta en la que iba anotando todo lo que oía que le enseñaba algo y que, al mismo tiempo, lo hacía reflexionar, no fuera que su memoria le jugara una mala pasada y no recordara tantos pensamientos, máximas y dichos como le regalaba la gente, día sí y día también. Este libro explica un día en la vida de Rocco Remolacha y sus amigos, grandes y chicos. Pero, al mismo tiempo, es también una recopilación de refranes y dichos que interesaron a nuestro protagonista. ¡Seguro que los lectores os interesaréis también por ellos!
Roser Ros i Vilanova (Barcelona 1950) ha rebut el Premi de Cultura Popular 2010 de mans del CONCA (Consell Català de les Arts) per la seva tasca continuada en la recerca i divulgació de les rondalles i els contes contemporanis a tota mena de públics i contextos. És doctora en pedagogia amb la tesi <i>Les rondalles d'animals: el cicle de la guineu i el llop </i>(Premi Flos i Calcat 1997), narradora i escriptora. Destaca la seva tasca d'impulsora d'iniciatives culturals sobre narració de viva veu i llibres com MILIUNA, el grup DEVIVAVEU, la Tertúlia de rates, ANIN (Associació de Narradores i Narradors), <i>Tantàgora </i>i la revista del mateix nom (en llengua castellana) dedicada a la narració oral, als contes i als narradors. Actualment és professora de l'Escola de Magisteri Blanquerna (URL). Com a narradora, s'adreça a tota mena de públics i tracta tant el repertori tradicional com el contemporani. Explica a escoles, biblioteques, museus, festivals de narració, entre d'altres indrets. Per a adults ha muntat les següents sessions: Marcovaldo, contes urbans de Italo Calvino amb Jordi Prat (saxo); Contes de la bella vella Europa amb Pere Ros (viola de gamba); Una de russos del XIX amb Anna Ros (violoncel). Ha creat espectacles de petit format per a públic infantil Animostrari, Tocadits, Picaplat, Un plat pla ple de poesia està, Peuitoc. Com a escriptora ha versionat contes procedents de la tradició oral publicats a col·leccions que ha codirigit per a editorials com La Galera, Onda, Espasa Calpe/Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas. Ha escrit nombrosos articles sobre el fet narratiu i la seva importància en l'educació dels infants en múltiples revistes (Infància, Escola Catalana, Cuadernos de Pedagogía, CLIJ, Faristol, etc.). Ha estat coordinadora del volum 7 La narrativa popular, que forma part de l'obra Tradicionari dirigida per Joan Soler i Amigó publicada per Enciclopèdia Catalana el 2009. Ha estudiat i difós el repertori etnopoètic per a la petita infància a través de publicacions i espectacles de petit format. Amb l'equip de Tantàgora ha dirigit la publicació de 4 cds de rondalles de diversa procedència, coordinant les veus de varis narradors i el so de diferents músics. El darrer treball <i>Quins uns, els gegants!</i> publicat el 2009 versa sobre el repertori etnopoètic vinculat a la descendència de Gea i Urà.
