MIRÓ I ARDÈVOL, JOSEP / GINÉS, PABLO J
Un análisis demoledor que revela cómo la ideología y los prejuicios han prevalecido sobre la protección de nuestros menores. Cómo el poder político ha convertido a la Iglesia en chivo expiatorio mientras ignora a miles de víctimas. La violencia sexual contra menores es una plaga creciente que afecta a miles de niños y adolescentes cada año en España. Sin embargo, los poderes públicos han optado por señalar exclusivamente a la Iglesia católica, que representa menos del 1 % de los casos, convirtiéndola en un chivo expiatorio que distrae la atención del verdadero problema. La discriminación contra la Iglesia católica esconde una realidad aterradora: la epidemia silenciosa de abusos sexuales que el Estado se niega a combatir. A través de un análisis riguroso de datos oficiales, informes y estudios, esta obra demuestra cómo el Congreso de los Diputados y el Defensor del Pueblo han cometido un acto de discriminación sin precedentes, al investigar únicamente los casos vinculados a la Iglesia católica mientras ignoran la dramática realidad: más de 9000 menores son víctimas de abusos sexuales cada año, la mayoría
És ingenyer agrícola i diplomat en ordenació de territori. Dirigeix l'Institut d'Estudis del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abad Oliba CEU. Va començar la seva vida professional en el CEDEC, i des d'aleshores la seva activitat ha estat centrada en l'àmbit de la direcció dels serveis d'estudis i enginyeries. Ha col·laborat en un gran nombre de diaris i revistes: El Correo Catalán, Garaia, Oriflama, Diari de Barcelona, El País, Avui, Destino, on també utilitzà el pseudònim de Ricard Mestres, i El Noticiero Universal, on signa com a Jordi Mercader. Ara escriu a La Vanguardia, El Mundo i Gaceta de los Negocios, i és l'editor del diari digital ForumLibertas.com. Té diversos llibres publicats: La Catalunya pobra (1974), juntament amb F. Miralles i E. Sena; Aproximació a la política econòmica de la Generalitat de Catalunya (1984); Més enllà de l'autonomia (1997); i El desafio cristiano. Va ingressar a la política clandestina als disset anys, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, a través de la qual va participar a la Caputxinada. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, ha estat membre fundador de CDC, i de la Unió de Centre de Catalunya, conseller en dos governs del president Pujol, diputat al Parlament i regidor de l'Ajuntament de Barcelona en tres legislaturas, l'última com a portaveu de CIU. Abandonà la política professional el 1999, per fundar i presidir E-Cristians. Amb anterioritat, havia estat presidet del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994).
