VELEZ , FRANCESC JOSEP
Què empeny els homes, des d?infants, cap a l?abisme del mal?, quins enigmàtics viaranys torcen i retorcen
la ment humana en l?art d?aixecar la ineludible i complexa relació entre les criatures de l?espècie?, quina és la
terrible llavor oculta de la por que acaba portant una dona madura a fer de la seguretat i protecció de la seva llar
una religió?, en què acaba quedant l?amor entre els pares i les mares tan ocupats dels nostres temps i els seus fills
abandonats?, és la vida realment un viatge que nodreix de sentit l?existència, o més aviat un etern retorn del mateix?,
és la irrupció de la malaltia, i les condicions vitals que imposa en el malalt, el signe evident que ha arribat el
moment de fer balanç?, què converteix el ciutadà en un esclau?...
Francesc Josep Vélez (Barcelona, 1961) és professor de filosofia i poeta. Ha publicat elspoemaris Cants d?Esblada (IV Premi Maria Mercè Marçal, Mollerussa, 2002), La mirada de Tirèsies (XIII Premi LesTalúries, Lleida, 2003), Cant de la devastació (Premi Sant Celoni de Poesia 2005), La llum de l?escultor (ambil·lustracions de Josep Maria Subirachs, 2006), El lament d?Europa (Palma de Mallorca, 2008) i L?essència de la pols(Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2011 d?Inca, Mallorca). Ha participat amb poesia inèdita a Ningú no ensrepresenta. Poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011, Barcelona). En el camp de la narrativa breu guanyà el PremiVent de Port de Tremp, 2006, amb el relat «L?ànima de les basses», i en quedà finalista el 2005 amb «L?escorpí» (totsdos relats inclosos en aquest volum).
