Després de travessar oceans, un home i un noi arriben a una nova terra. Allí sels assigna un nom i una edat i mentre aprenen la llengua daquest nou país aixequen un campament en el desert. Aviat en Simó i en David safanyen a dirigir-se al centre de reubicació de la ciutat de Novilla, on els han dinformar del seu nou allotjament i on esperen trobar la mare del noi. Les autoritats els tracten amb educació i correcció, però no resolen cap dels seus problemes. Mentre solucionen les qüestions burocràtiques, lhome aconsegueix una feina com a estibador. Malgrat que és una feina dura, de seguida es guanya lafecte dels seus companys, amb els quals durant les estones de descans manté diàlegs filosòfics sobre la dignitat del treball. Ara que ja té feina, però, ha daconseguir trobar la mare del noi, tot i que denfrontar-se a una dificultat afegida i és que sembla que tots els qui han arribat a aquesta nova terra poc a poc van oblidant els seus records.... Amb la seva novel·la el Premi Nobel de Literatura 2003, enmig de lopacitat duna realitat inquietant carregada de simbolisme, ens ofereix una magnífica una reflexió sobre la identitat, sobre lamistat i sobre la força dels lligams familiars.
J. M. Coetzee nació en 1940 en Ciudad del Cabo y se crió en Sudáfrica y en Estados Unidos. Ha sido profesor de literatura en la Universidad de Ciudad del Cabo, traductor, lingüista y crítico literario, y es, sin duda, uno de los escritores contemporáneos más relevantes. Premio Nobel de Literatura en 2003, es autor de novelas como Vida y época de Michael K (1983) y Desgracia (1999) -que le valieron sendos premios Booker, el galardón más prestigioso de la literatura en lengua inglesa-, así como de Infancia (1998), Juventud (2002) y Verano (2009), su autobiografía novelada. En España ha sido galardonado con el Premi Llibreter 2003 y el Premio Reino de Redonda, creado por el escritor Javier Marías.
