Kokoro, la obra maestra de Soseki, es la recreación penetrante y desgarradora de la complejidad moral existente en las relaciones humanas donde hay tanto que queda sin decirse, incluso en los ámbitos más íntimos. En este sentido, los silencios de la obra, más elocuentes que las palabras, y las alusiones indirectas, sirven de puente al corazón de las cosas y de las personas. Un corazón observado tanto desde la especial perspectiva de la cultura japonesa, como desde la condición humana en general. Kokoro, que quiere decir precisamente 'corazón', es una lectura sobre el amor y la vida que se hace inolvidable por su sobria, poética intensidad.
Natsume Sôseki (1867-1916) pseudònim literari de Natsume Kinnosuke va néixer a Edo, prop de Tòquio. Nascut al si d'una família de samurais empobrits, als dos anys fou donat en adopció a un dels seus servents. El 1900 una beca del govern japonès li permeté ampliar estudis a Anglaterra. En tornar al Japó, dos anys més tard, inicià una brillant carrera literària com a novel·lista i poeta. Botxan (1906) i Kokoro (1914), les seves dues grans obres, l'han convertit en un clàssic indiscutible de la literatura japonesa moderna, i alhora en un dels escriptors més populars del seu país, fins al punt que la seva efigie apareix als bitllets que emet el banc nacional nipó.
