Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) s'ha donat a conèixer fins ara com a poeta precisament ha publicat Mirall, espai, aparicions que reuneix tota la seva poesia fins el 1980 i com a crític de literatura i d'art. Però Gimferrer és també un gran prosista, com el lector podrà comprovar amb el dietari que presentem. Aquest volum aplega una sel·lecció de textos que des d'octubre de 1979 l'autor ha publicat en un diari barceloní sota aquesta rúbrica. Segons paraules de J. M. Castellet en el seu pròleg, "l'intent gimferrerià pretén de donar un testimoni de la vida moral de l'escriptor, a través d'una fòrmula literària oberta que tingui un sentiment estètic en la mateixa escriptura". I afegeix: "Però de quina mena de dietari es tracta? Jo diria que d'un dietari íntim#, expressió del món interior ric en reflexions literàries o ideològiques, a partir de la vivència moral d'uns fets culturals experimentats amb la mateix passió amb què d'altres persones viuen la quotidianitat".
Pere Gimferrer nació en Barcelona el 22 de junio de 1945. De su producción literaria en castellano cabe destacar los libros de poemas Arde el mar (1966), que fue Premio Nacional de Poesía, y La muerte en Beverly Hills (1968) y los volúmenes ensayísticos Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) y Cine y literatura (última edición, Seix Barral, 2000). Su producción en catalán, iniciada en 1970, comprende entre otros libros en prosa, Dietario, editado en castellano en Seix Barral, la novela Fortuny (Planeta, 1983), Premios Ramon Llull y de la Crítica, y en verso L´espai desert (1977), El vendaval (1988), por el que obtuvo por segunda vez el Premio Nacional de Poesía, y Mascarada (1996). En 1985 fue elegido y tomó posesión de la plaza de número de la Real Academia Española vacante por el fallecimiento de Vicente Aleixandre. En 1998 obtuvo el Premio Nacional de las Letras Españolas por el conjunto de su obra, y en 2000 el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.
