La figura de un gigante como Aristóteles (384 a. C. - 322 a. C.) es insoslayable en el pensamiento
occidental, tanto en su vertiente filosófica como científica. Ha sido un referente a lo largo de los siglos en un
sorprendente número de campos del saber: política, ética, lógica, retórica, biología, meteorología, etc., y en más de
un caso fue él quien sentó las bases para el desarrollo de estas disciplinas. Su obra es abundante (entre 139 y 192
tratados) y casi inabarcable en cuanto a contenido. Acerca del alma es un tratado acerca de los seres vivos, acerca de
aquello que diferencia los vivientes de los no-vivientes. La pregunta no es si el alma existe o no, sino «a qué género
pertenece y qué es el alma». A partir de aquí, Aristóteles desarrolla, a lo largo de los tres libros que componen la
obra, una teoría nueva y vigorosa acerca del alma alejada de las especulaciones anteriores, aunque no exenta de
ambigüedades internas. «Solamente el Fedón de Platón podría, tal vez, compararse con este tratado en cuanto a su
transcendencia histórica en relación con el tema del alma». Tomás Calvo Martínez
Aristòtil (Estagira, 384 aC - Calcis d'Eubea, 322 aC), que pertanyia a una família de metges, als disset anys arribà a Atenes, on fou deixeble de Plató durant vint anys. A la mort del mestre, que sempre respectà malgrat les discrepàncies ideològiques, anà a Assos i Lesbos fins que fou cridat per Filip de Macedònia per tal de ser preceptor del seu fill Alexandre el Gran. El 336 aC tornà a Atenes i hi fundà el Liceu, on impartí lliçons i coordinà recerques científiques basades en el mètode descriptiu i empíric, fruit de l'observació atenta de tot el que tenia al seu abast. A l'Edat Mitjana la seva extensa obra fou traduïda primer a l'àrab i després al llatí i així, a partir del segle XIII, fou llegida i coneguda a Occident i esdevingué el fonament del pensament filosòfic, polític, literari, teològic i científic de la cultura europea.