KING, MARTIN LUTHER
Tal vez no sea exagerado decir que Martin Luther King Jr. (1929-1968) puede contarse entre las diez o doce figuras más relevantes de la segunda mitad del siglo XX. Pastor baptista en Montgomery (Alabama), las protestas y actos resultantes de la detención de Rosa Parks, junto con su carisma y personalidad, acabaron situándolo al frente del movimiento por los derechos de la población de raza negra en EE.UU. y determinando su labor activista. Conocedor de las tesis de Gandhi, King hizo suyas las tesis de la no violencia, pero estimó indispensable complementarlas mediante la acción económica y política, así como no separar la lucha contra el racismo de la lucha por la redistribución de la riqueza y de la desobediencia activa a las leyes injustas. El volumen presenta sus discursos, ensayos y sermones más significativos a lo largo de su breve pero intenso período de actividad, truncado por su asesinato en Memphis. El lector apreciará la renovada vigencia de su mensaje en unos tiempos en que, a pesar de los cincuenta años transcurridos, la reivindicación no sólo racial, sino también social, vuelve a hacerse apremiante.
Selección e introducción de Ramón González Férriz
Va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia), fill i nét de pastors de l'església baptista d'Ebenezer. Va estudiar teologia a la Universitat de Boston. Des de jove va prendre consciència de la situació de segregació social i racial en què vivien els ciutadans negres del seu país, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer càrrec d'una església a Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de raça negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs. La seva acció noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada més ciutadans fins a culminar l'estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. Allà, King va pronunciar el més cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d'abril de 1968.
