Elena e Lila, le due amiche la cui storia i lettori hanno imparato a conoscere attraverso "L'amica geniale" e "Storia del nuovo cognome", sono diventate donne. Lo sono diventate molto presto: Lila si è sposata a sedici anni, ha un figlio piccolo, ha lasciato il marito e l'agiatezza, lavora come operaia in condizioni durissime; Elena è andata via dal rione, ha studiato alla Normale di Pisa e ha pubblicato un romanzo di successo che le ha aperto le porte di un mondo benestante e colto. Ambedue hanno provato a forzare le barriere che le volevano chiuse in un destino di miseria, ignoranza e sottomissione. Ora navigano, con i ritmi travolgenti a cui Elena Ferrante ci ha abituati, nel grande mare aperto degli anni Settanta, uno scenario di speranze e incertezze, di tensioni e sfide fino ad allora impensabili, sempre unite da un legame fortissimo, ambivalente, a volte sotterraneo a volte riemergente in esplosioni violente o in incontri che aprono prospettive inattese.
Elena Ferrante és el pseudònim duna autora nascuda a Itàlia, que sha mantingut al marge dels cercles literaris i de la qual no coneixem cap detall biogràfic. Després de Lamor que molesta, que Mario Martone va portar a la gran pantalla amb èxit, va editar el segon volum de la trilogia, Els dies de labandonament, i posteriorment el tercer, La filla fosca, tots tres publicats en aquesta mateixa collecció. El 2011 va escriure la tetralogia que la va convertir en un fenomen literari, formada per Lamiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, laltra es queda i La nena perduda. Al llibre La frantumaglia (Navona, 2017) explica la seva experiència com a escriptora.