A Yangambi, vora el riu Congo, l'exèrcit de Leopold II de Bèlgica imposa l'ordre sota l'autoritat d'en Lalande Biran, un poeta amb desitjos d'amassar una fortuna i tornar a les tertúlies dels cafès de París.
Al seu voltant evolucionen personatges esplèndids i desbaratats que converteixen la selva en un delirant circ de l'ambició i l'absurd humà: l'exlegionari Cocó, faldiller i brutal, amb el cap dividit sempre en dos; el gegant Donatien, servil i pèrfid; els mandrils, una verge, un lleó i una enlluernadora nadiua. Però les coses comencen a canviar amb l'arribada d'un noi oficial: en Chrysostome Liège, un tirador infal·lible que amaga una enigmàtica personalitat.
Set cases a França és una novel·la que fuig de la crònica melangiosa o de la denuncia vehement; busca, en canvi, a través del humor i l'aventura, la metàfora que parla del costat sinistre del nostre món.
Bernardo Atxaga (Asteasu, Gipuzkoa, 1951) se licenció en Ciencias Económicas y desempeñó varios oficios hasta que, a comienzos de los ochenta, consagró su quehacer a la literatura. La brillantez de su tarea fue justamente reconocida cuando su libro Obabakoak (1989) recibió el Premio Euskadi, el Premio de la Crítica, el Prix Millepages y el Premio Nacional de Narrativa. La novela ha sido llevada al cine con el título Obaba. A Obabakoak le siguieron novelas como El hombre solo (1994), que obtuvo el Premio Nacional de la Crítica de narrativa en euskera, y Esos cielos (1996), y libros de poesía como Poemas & Híbridos, cuya versión italiana obtuvo el Premio Cesare Pavese de 2003. Su obra ha sido traducida a veintisiete lenguas. La edición en euskera de El hijo del acordeonista ha recibido el Premio de la Crítica 2003. Bernardo Atxaga es ya uno de los creadores de mayor hondura y originalidad en el panorama literario de este principio de siglo.
